Orígens
Orígens
Historia del café
Historia del café

Darrere d’aquesta tassa de líquid negre i excitant, que, sol o barrejat amb llet, prenem cada matí i que anomenem cafè, hi ha una història fascinant que discorre a través de països exòtics, una història plena de llums i ombres als quals és aliena la majoria dels milions de persones que cada dia revitalitzen el seu organisme amb l’ajut d’aquesta delicada infusió feta a base de grans torrats i mòlts.

Pujar

La planta del cafè és originaria d’Etiòpia, on, segons explica una llegenda molt coneguda, un pastor de cabres anomenat Kaldi va quedar parat en veure l’efecte euforitzant que produïa en el seu ramat la ingestió de les fulles i el fruit d’uns matolls que creixien silvestres en el sotabosc. Amb una certa aprensió va menjar alguns d’aquests fruits, unes petites cireres d’un color vermell intens. Eren lleugerament dolços i refrescants, agradables de menjar, però les llavors, dos petits grans recoberts per una espessa capa de mucílag, eren massa dures, impossibles de mastegar. Les va escopir i va continuar menjant-se les que tan abundantment produïen aquells arbustos, fins que, segons explica la llegenda, va acabar ballant i saltant amb les cabres, pres d’una poderosa energia que li recorria tot el cos i que no era capaç d’explicar. La cafeïna, aquest producte químic que tant abunda en el cafè, acabava de trobar el seu destí natural: el cos humà.

Pujar

La dubtosa veracitat científica d’aquesta llegenda no resta valor, ans el contrari, a la importància de les casualitats en els descobriments alimentaris. El que és segur és que quan, a mitjan segle X, un metge àrab anomenat Rhazes esmenta per escrit per primera vegada el cafè, aquest ja feia moltíssims anys que es conreava per consumir-lo. Els etíops, poble cristià descendent del rei Salomó i de la reina de Saba, van creuar el mar Roig el segle VI i van envair el Iemen, i portaren amb ells la planta del cafè i els seus estimulants fruits, que ràpidament es van aclimatar al nou país. Els àrabs es van afeccionar sense cap problema al seu vigoritzant consum i el van anomenar qáhwa, paraula que significa «vi» i de la qual deriva fonèticament «cafè». Al final del segle XV, els comerciants musulmans havien convertit el cafè en un rendible producte comercial a tot el món islàmic. Les caravanes carregades de sacs amb el preciós i addictiu gra recorrien les grans rutes que portaven des del nord d’Àfrica fins a Turquia.

Pujar

historia del café
Historia del café
Historia del café

El 1536, els turcs envaeixen el Iemen i des del seu port marítim de Moca exporten el cafè a tot l’immens imperi Otomà, que arriba fins a les portes de la molt cristiana Viena. Creua mars a bord de vaixells i travessa deserts dalt de camells fins a arribar a les costes mediterrànies, on és adquirit pels comerciants europeus. Els turcs són conscients del tresor que tenen entre les mans i no permeten que ni una sola llavor fèrtil abandoni els seus dominis, per garantir, així, l’exclusivitat de la seva producció. Només poden treure’s grans secs, torrats o remullats en aigua bullent per impedir-ne la germinació; severes penes, que inclouen la mort com un mal menor, es dicten per desanimar els possibles infractors.

Pujar

Evidentment, tot va resultar inútil i, el 1605, un viatger musulmà anomenat Baba Budan va aconseguir emportar-se, amagades entre els plecs de la roba, set llavors de la preuada planta, que, després de múltiples esforços, va aconseguir aclimatar i multiplicar a les faldes de les muntanyes de Mysore, al sud de l’Índia. Poc temps després, el 1630, els holandesos, que eren una gran potència naval i comercial de l’època, a partir d’una petita planta de cafè viva que van trasplantar a un hivernacle de Rotterdam, van obtenir una gran quantitat de brots que els van servir, el 1650, per iniciar-ne el conreu a gran escala a Ceilan, Java, Sumatra, Timor i pràcticament totes les Índies Orientals.

Pujar

El 1715, els francesos van rebre de part del Govern holandès una planta de cafè en perfecte estat que van reproduir al Jardin des Plantes de París. Un d’aquests joves exemplars va ser portat a la colònia americana de la Martinica pel jove mariner Gabriel Mathieu de Clieu, que va sobreviure en el trajecte a l’atac d’un corsari, a violentes tempestes i fins i tot a un naufragi. Superades totes aquestes adversitats, la planta va arrelar en el Nou Món i vol la llegenda que totes les plantes de cafè actuals del continent americà derivin d’aquest protoexemplar. Per les mateixes dates, els francesos també van introduir llavors de cafè provinents del port iemenita de Moca en la seva colònia de l’illa de la Reunió, a l’oceà Índic. A poc a poc, el conreu, d’acord amb el creixent consum, anava ocupant nous territoris.

Pujar

A mitjan segle XVIII, el funcionari brasiler Francisco de Melho Palheta actuà com a jutge neutral en un conflicte fronterer entre les Guaianes francesa i holandesa, i, en acabar la seva comesa, va treure de contraban un petit sac de llavors que va plantar a la seva casa de Pará, al nord-est del Brasil. La ràpida propagació cap al sud va convertir de seguida el país en el productor més gran del món de cafè.

Pujar

Historia del café

El segle XIX, el cafè ja és un article de consum massiu. La seva producció requereix grans extensions de terreny que abans eren zones de bosc i que, amb el temps, porten a la desertització. La seva recol·lecció aviva el tràfic d’esclaus fins als cims més alts de la infàmia, els grans propietaris posen i enderroquen governs, subjuguen les minories ètniques…

Zones d’ombra que són a l’origen d’un producte la demanda del qual no para de créixer.

Pujar

En els nostres dies, el cafè és, després del petroli, la matèria primera més exportada del món i el seu comerç dóna feina a més de vint milions de persones.

Pujar

© 2008 Cafés Il Gondolero | Disseny web: Hexel Anzeigen