• Cafés Il Gondolero
  • Cafés Il Gondolero
  • Cafés Il Gondolero
  • Cafés Il Gondolero
  • Cafés Il Gondolero

CONCEPTES

 

> La cafetera exprés

Fonamentalment hi ha dos tipus de cafetera exprés, la diferència entre les quals radica en la manera d’aconseguir la pressió necessària per a l’extracció del cafè:

  • Manuals: la pressió s’obté mitjançant l’acció d’una palanca.
  • Automàtiques: la pressió la proporciona automàticament un grup de pressió anomenat erogador.

El principal avantatge de les màquines automàtiques sobre les manuals és que aconsegueixen cafès més homogenis i d’una qualitat uniforme. 

 

Diagrama

 

> El molinet

Els molinets de cafè es basen en l’acció de dues moles que van triturant el cafè contingut en una tremuja d’alimentació i que es va dipositant en un recipient que disposa d’un dosificador regulable.

Un condició indispensable per a una bona extracció és una mòlta correcta i tant és així que l’èxit real d’un cafè depèn, gairebé absolutament, de l’eficàcia del binomi que formen cafetera i molinet.

 

> El cafè torrefacte

És el cafè al qual s’afegeix sucre cap al final del procés de torrada. La llei permet una addició màxima de quinze quilos de sucre per cada cent quilos de cafè verd. El cafè verd del qual es parteix per a la torrada natural i torrefacta és el mateix.

Aquesta modalitat de torrada de cafè amb sucre és exclusiva d’Espanya, Portugal i Mèxic.

La funció del torrefacte és obtenir un cafè de sabor més fort i color més negre, que es pren sol o barrejat amb diferents porcions de cafè de torrada natural, segons els hàbits de consum de cada regió.

 

> La cafeïna

Al marge d’altres components que hi donen l’aroma i el sabor, l’efecte estimulant del cafè és determinat per un alcaloide: la cafeïna.

El cafè pres amb moderació és un tònic excepcional. Actua sobre el sistema nerviós, muscular, circulatori i digestiu. La cafeïna estimula la percepció, accelera el sistema cardíac, activa la digestió i augmenta la motricitat intestinal.

Fins i tot beneficia el sistema renal, ja que afavoreix l’acció diürètica dels ronyons.
Els efectes de la cafeïna comencen mitja hora després de prendre el cafè i s’allarguen de tres a sis hores segons la persona.

Tres tasses de cafè al dia (50 mg de cafeïna per tassa) no representen cap risc en consumidors sans.

No obstant això, el cafè pres en excés pot perjudicar la salut, ja que afecta els sistemes cardíac i nerviós. En dosis diàries superiors a 500/600 mil·ligrams de cafeïna (sis a deu tasses de cafè) es pot arribar a una situació d’intoxicació lleu o cafeisme (insomni, nerviosisme, taquicàrdies o palpitacions, etc.).

 

> El cafè descafeïnat

Per a aquells amants del cafè que, per raons mèdiques o d’un gran consum, hagin d’ingerir dosis baixes de cafeïna, es va crear el cafè descafeïnat.

En el procés de fabricació del cafè descafeïnat, se seleccionen i combinen diferents orígens i varietats de cafè. Aquest és tractat en aigua amb dissolvents naturals que s’eliminen posteriorment i així s’aconsegueix rebaixar considerablement el seu contingut en cafeïna (fins a un 95 %). Posteriorment es torra com qualsevol altra varietat i té la mateixa aroma i el mateix sabor que un cafè normal.

 

> El cafè soluble

La gent del segle xx es caracteritza per la recerca de l’eficàcia i la comoditat. Amb la invenció del cafè soluble és possible preparar un cafè a l’instant.

Després de nombroses experiències, el 1937 NESTLÉ va produir el primer cafè liofilitzat (NESCAFÉ). Va instal·lar la seva primera factoria a Suïssa i el 1939 va muntar altres plantes a Gran Bretanya, França i Estats Units. Amb l’entrada d’Estats Units en la Segona Guerra Mundial, el cafè soluble va passar a formar part de les vitualles del seu exèrcit i ràpidament va ser conegut a tot el món.

En el procés de producció del cafè soluble se selecciona una barreja de varietats per obtenir un sabor determinat de cafè soluble, es torra i es mol.

Un cop acabat de moldre, s’introdueix en grans filtres pels quals circulen corrents d’aigua calenta que arrosseguen la part soluble del cafè. S’obté, així, un cafè molt concentrat.

Per extreure l’aigua i retenir exclusivament les matèries solubles del cafè, hi ha dos mètodes:

  • Atomització, mitjançant calor.
  • Liofilització, mitjançant el fred i el buit.

 

« Tornar

© 2008 Cafés Il Gondolero | Disseny web: Hexel Anzeigen